Emplaçament del producte.
En aquest vídeo em volgut estudiar l’emplaçament del producte. L'emplaçament del producte és el fet de que en una sèrie televisiva o pel•lícula col·loquem un producte per a què les persones (telespectadors) que ho veuen el relacionin amb el producte tant si és per un símbol o de manera directa veient el producte mirant en direcció a càmera, fàcilment captable.
Nosaltres, per exemplificar-ho, em dividit el vídeo en tres grups:
- La publicitat fàcil de reconèixer
- La publicitat difícil de reconèixer
- La publicitat parlada
Moltes vegades l'actor és qui diu la marca i promociona. (publicitat parlada)
N'hi ha exemples on el producte no està relacionat amb el programa o sèrie. Aquests exemples són marques en les samarretes dels protagonistes o marques de begudes, promocionades també pels propis personatges.
Per aclarir conceptes, us definim de manera breu què són els tres grans grups en que ho hem dividit.
La publicitat fàcil de reconèixer és aquella que veiem fàcilment, sense cap problema i sense haver-nos de fixar. Per exemple, a la sèrie televisiva “El cor de la ciutat” (sèrie de la marca “Estrella Damm” o “Coca-Cola” és molt fàcil de reconèixer ja que apareix en pantalla durant més de 3 segons. Generalment, als bars hi ha marques de begudes però és cert que els publicistes i realitzadors d’atrezzo de la sèrie, encara que quan veiem l’ampolla o llauna ja deduim quina marca és, prefereixen mostrar-la bé a la càmera de manera que el nom de la marca es pugui llegir sense esforços i ràpidament. Per això, la publicitat fàcil de reconèixer és captada per la càmera, i al seu torn, per tots els telespectadors. En el vídeo podem veure exemples com la marca Lacoste al polo d’un dels actors, els electrodomèstics Balay, la revista “Qué!” i la marca “Puma”.
D’altra banda, trobem la publicitat difícil de reconèixer. També podriem dir que és la que està amagada. Per exemple, a “Los Serrano” (sèrie de Telecinco) trobem la marca de bolígrafs “BIC” però no la veiem escrita en cap lloc ni enfocada a càmera. En canvi, si ens fixem, podem veure com una de les protagonistes escriu amb tal bolígraf. També en seria un exemple les ampolles de beguda alcohòlica que hi ha en els bars, els medicaments de la farmaciola, els cotxes... En molts casos la marca no hi és reflexada, simplement sabem que es tracta d’aquella marca en concret perquè coneixem la forma, el color, l’eslògan, etc. Per exemple, el mòbil Motorola V3 o la cervesa Alhambra.
Publicitat parlada es caracteritza per fer la promoció del producte, o en aquest cas, d’un cantant, per dir-ho oralment enmig de la conversació sense tenir res a veure en dit moment. N’és un exemple quan podem escoltar clarament un dels actors de la sèrie esmenta el nom del producte. Exemple: el cantant el Koala.
Mireu el vídeo atentament:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
L'explicació de l'emplaçament està força bé. La classificació que proposeu està bé, però pel que fa al segon tipus la publicitat que costa molt de reconèixer potser no és publicitat (perquè si no es reconeix el producte no és publicitat). Els fragments de vídeo, alguns són tan curts que quasi no hi ha temps de veure-hi res. De l'últim tipus (que potser és el més difícil d'entendre) només n'hi ha un exemple i no gaire clar, ja que és un programa de paròdies i caldria veure fins a quin punt fan publicitat de la cançó o en fan burla. Tenint en compte que éreu un grup molt nombrós, la vostra nota és un 7,5.
Okei Xavi. Mersi per avisar per mail.
Publica un comentari a l'entrada