LES CADENES BUSQUEN UN PÚBLIC D'EDAT MITJANA AMB PODER ADQUISITIU

La televisió és un negoci i les audiències es mesuren segons la capacitat d'aconseguir beneficis per als seus anunciants
Josep M. Orta

"Sóc un venedor d'anuncis" o "faig televisió per vendre anuncis". Són frases que els agrada pronunciar en les seves compareixences públiques a Mario Carloti i Paolo Vasile, dirigents d'Antena 3 i Telecinco. Tot revela que la guerra per l'audiència no és tant pel nombre d'espectadors com per la capacitat de consumir els missatges publicitaris dels seus televidents. Les cadenes comercials busquen especialment un públic d'entre 18 i 54 anys que visqui en un entorn urbà, universitaris i de classe mitjana alta. Són el target (objectiu) ideal a qui es dirigeixen la majoria d’anunciants, i per les televisions comercials el mitjà no és més que un negoci que cotitza a la borsa i del qual en busquen la màxima rendibilitat possible.

És per això que els analistes de cada mitjà estudien el seu públic, més que pel nombre per la capacitat adquisitiva. Els seus estudis assenyalen que, en el darrer any, l’usuari de televisió a Espanya té una mitjana de 47,4 anys i l’usuari de TVE és el comercialment menys desitjable (51,7 anys de mitjana, públic rural i de classe mitjana baixa). En canvi, Antena 3 ha rejovenit la seva audiència i s’ha situat en una edat mitjana de 44 anys, mentre que l’audiència de Telecinco envelleix, amb un promig de 48 anys, tot i que segueix sent la cadena més desitjada pels anunciants, seguida d’Antena 3.

Per cadenes, Telecinco és líder en el grup de joves independents, parelles sense fills i parelles amb fills molt petits o amb fills que s’han independitzat. Antena 3, en canvi, és la cadena que té una acceptació menor entre les persones grans i en canvi és l’emissora favorita a les llars monoparentals i les de parelles amb fills mitjans.

El públic mitjà de TVE té més de 55 anys, sector en el qual competeix amb Telecinco. Antena 3 guanya adeptes entre els més joves de 55.

Cuatro i La Sexta són les cadenes que atreuen un públic més inquiet i amb un major potencial adquisitiu. Tanmateix, les seves dades encara són poc significatives perquè les seves audiències són molt limitades. El mateixa passa amb alguns canals temàtics.

Aquest retrat global és especialment interessant en moments de crisi econòmica. Sobretot quan els beneficis de les dues grans cadenes, que cotitzen a la borsa, s’han vist reduïts respecte dels resultats de l’any passat.

Traducció d’un article del suplement “Vivir”, La Vanguardia, 3 de novembre de 2008